GUAITAR, [GUAYTAR] v. a.

Espiar per a sorprendre; guardar, vigilar.

"... que cascuns qui seran ordenats a la guarda dels portals de la ciutat, de dia e de nit, quan hauran manament de guaytar, facen la guayta ab ses armes personalment o en lur loch trameten homens sufficients a guaytar..."
Llibre de Memòries València, 1411

"E es axi, que aquells qui guayten anant ab veles, si s adormen a la guayta, de tot aquell jorn no deuen beure vi."
Consolat de Mar tit. II, cap. CCL

"... tan gran basca havien d anar, a no ls podiem fer aturar firen los, ne guaytan los e preuen los: e nos en nostra persona que ls feyem guaytar e ferir."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 403